Diari del Tour de França de Paddy Bevin: "Va ser una de les ascensions més memorables que he fet mai"

Diari del Tour de França: Etapa 12, Bourg Sant Maurice Les Arcs – Alpe d'Huez, 175k

Quan finalment penjo els meus volants de carreres, ahir és un dels dies que recordaré amb molt bons records.

Quan vaig créixer a Taupo, Nova Zelanda, recordo veure el Tour de França a la negra nit i comptar els dies fins que la cursa arribés a l'alta muntanya.

L'Alpe d'Huez és una de les ascensions icòniques de l'esport i m'agradaria trencar turons prop d'on vivia pensant que hi anava, agafant-me a cadascun dels 21 revolts i sortint en solitari a la victòria.

Tan bon punt vaig veure el recorregut del Tour d'enguany l'octubre passat vaig tenir com a objectiu per al 2018: formar l'equip del Tour de França per a BMC i assaborir l'ambient a l'Alpe d'Huez.

Si ets un ciclista professional, és la cursa que realment vols fer i l'Alpe d'Huez és allà dalt com un dels llocs realment destacats.

Així que a partir de la 12a etapa d'ahir, sabia que seria una lluita fins al final perquè Team Sky tenia un pla de batalla clar per aixafar realment l'oposició.

El ritme des de la baixada de la bandera va ser implacable i els 160k que van precedir la pujada van ser horribles, absolutament horribles.

M'he de treure el barret a Kruijwijk per a la seva pausa en solitari de tir llarg perquè va ser un esforç infernal. Quan vaig saber que estava a 6 minuts del pelotó, només vaig pensar, va, aquest tipus es mereix guanyar!

La part més dura de la pujada és el fons, però la gent t'atrau molt. Estan a sobre teu, cridant i cridant i demanant-te més esforç.

Estava ben enganxat en un nus d'uns 40 pilots i literalment ens estaven xuclats. De tant en tant sents cridar el teu nom, et llencen cervesa per sobre, el soroll és constant, hi ha fum i bengales i els holandesos amb roba taronja es tornen boigs.

Vam arribar a la cantonada 10 i era com si Irlanda hagués envaït França, hi havia una tripulació allà! Un home en la carrera per donar suport, però quina atmosfera van crear!

Va ser una de les ascensions més memorables que he fet a la meva vida i després estàs tan exterminat, però penses que podria tornar a fer-ho algun dia! Espero que tingui molts més dies al Tour.

Potser també estaré una mica més amunt! Tots estàvem segurs dins del límit de temps, cosa que va ser un consol. Després d'això, es tracta de tornar a casa realment. No hi ha molt més que puguis fer.

El ritme segueix sent força sòlid pujant i tot i que et costa augmentar molt el ritme cardíac després de 12 dies de dures carreres, els meus números de potència em van dir que encara estava pressionant més del que potser m'agradaria.

Això és el mateix per a tots nosaltres, però, i tot i que estàvem gairebé mitja hora per davant de Geraint, ahir vam haver de lluitar per tot el nostre valor.

L'ambient d'aquests raïms també es pot tornar una mica conciso de tant en tant, i ahir ho descriuria com a trist!

Però, de nou, si sortiu a muntar 5.200 metres i us llenceu una cervesa a la cara, potser també teniu dret a ser una mica de mal humor!

Avui, per sort, té més baixada que pujada, cosa que cal celebrar.

Probablement acabarà en un sprint tret que la fuga aguanti. Comencem al bonic Bourg d'Oisans i abans d'arribar a Valence després de 168k tenim 2 ascensions categoritzades.

Amb tants velocistes desapareguts de la carrera ara; Cav, Kittel, Gaviria, Groenewegen i Greipel vol dir que encara hi ha menys equips que volen recuperar un descans per a l'esprint.

Però un cop Sagan hi sigui, saps que Bora-Hansgrohe tirarà per ell.

Tant de bo avui pugui tenir l'oportunitat de recuperar-me i potser fins i tot d'olorar una pausa!

Desitja'm sort.

Paddy