Diari del Tour de França de Paddy Bevin; "Entrar al descans és qüestió d'habilitat, potència i sort"

Diari del Tour de França Etapa 13, Bourg d'Oisans a Valence, 170k

Estem arribant als dos dígits per les etapes completades i, per sort, ahir va oferir una mica més de respir que els tres dies anteriors.

Hi va haver més baixada que pujada, cosa rara, però no us penseu ni un segon que estàvem fora per un ´bunchy´ de diumenge!

Sí, vam recórrer 170 quilòmetres en 3 hores i 45 minuts apassionants... a una velocitat mitjana de 45 quilòmetres per hora, fet que el meu temps de muntatge fins ara és de 55 hores ordenades per a la cursa.

Es tractava només d'intentar mantenir les cames el més fresques possible amb l'esperança de poder descansar aviat.

Les etapes llargues i caloroses dels Alps han passat factura i el pelotó està definitivament cansat ara, i alguns més que altres.

Ahir vam aconseguir posar en Michal al descans i quin alleujament va ser que el moviment va ser quan vam colpejar la base de la pujada del gat tres després de 30k!

De fet, el descans va ser molt aviat quan L'artista d'escapament Thomas de Gendt (Lotto Soudal) finalment va netejar el terreny amb el meu compatriota kiwi Thomas Scully (EF Education First-Drapac).

Michael i Dimitri Claeys (Cofidis, Solutions Credits) s'hi van desplaçar, el pelotó els va donar llum verda i van estar fora durant gran part del dia.

El fet que haguessin desaparegut abans de la pujada del gat tres va significar que no hi havia cap cursa real i que a tots ens vam estalviar un gran esforç!

Fer una pausa és una combinació complexa de sort cega, temps i habilitat.

És poc probable que un corredor amb un alt nivell de GC s'escapi, igual que un velocista perquè ningú vol anar a la línia amb ells.

Els nois que han tingut el cap abaixat a la carrera tenen més fluix, i Michael és un d'ells. Va saltar en un moment perfecte, així que el seu moment va ser correcte. 

En resum, si ets fort com un cavall no necessites tanta sort. Si no ets tan fort, has d'estar al lloc correcte en el moment adequat i rebre l'assentament del grup.

Michael va ser l'últim home dempeus ahir, ja que els altres tres van caure un a un. 

El liderat per Groupama-FDJ es trobava entre els que realment ho conduïen i amb 25 quilòmetres per al final, era evident que Michael mai es quedaria allà fora, ja que el seu avantatge es va reduir a 30 segons.

Va fer un últim esforç per intentar allunyar-se fent una petita pujada molt profunda, però amb un paquet famolenc que contenia Sagan, necessitava molt més del que en Michael li quedava per sobreviure.

Tot i així, va acabar la jornada com el pilot més combatiu i això va ser molt adequat, donat el seu esforç.

Greg va donar un crack decent a l'esprint i va aconseguir el cinquè, cosa que demostra que és molt més que un poni d'un sol truc!

Avui En tenim un altre de muntanya amb un final de pujada a les cartes. Comencem a Saint-Paul-Trois-Chateaux i acabem a Mende amb un total de 188k i 4 pujades categoritzades per passar.

L'etapa és massa muntanyosa perquè guanyi un velocista pur i podria ser una per al descans, així que intentaré entrar-hi!

Les ascensions categoritzades són Cote du Grand Chataignier (Cat. 4, amb una mitjana de 7,4% i una distància d'1 km), Col de la Croix de Berthel (Cat.2 amb una mitjana de 5,3% i una distància de 9,1 km), Col du Pont Sans Eau (Cat.3 amb una mitjana de 6,3% i una distància de 3,3km) i Cote de la Croix Neuve (Cat.2 amb una mitjana de 10,2% i 3 km de llarg).

A veure com anem.

Paddy